GAUDÍ, UN ARQUITECTE INSUSTITUIBLE I PROBABLEMENT IRREPETIBLE

El dissabte 28 de març ens va visitar l’arquitecte José Manuel Almuzara Pérez per presentar el seu llibre “Gaudí el arquitecto del alma”. Almuzara és un dels principals, per no dir el millor, expert i divulgador de l’obra d’Antoni Gaudí, a la qual ha dedicat més de trenta anys de la seva vida. Des de 1992 és el president de l’Associació Pro Beatificació de Gaudí i col·laborador de The Gaudí Research Institute (colònia Güell) entre altres entitats internacionals.

A la seva presentació va dir que ell no és escriptor i que la finalitat d’haver escrit aquest llibre és la de donar a conèixer de forma personal i reflexiva a l’home, a l’arquitecte i al cristià que va ser Antoni Gaudí.

Afegint un pensament del mateix Gaudí recollit al llibre, “El requisit més important perquè un objecte sigui considerat bonic és que compleixi amb el propòsit pel qual va ser concebut”.

“Gaudí, l’arquitecte del Alma”, es pot classificar com una novel·la, com un assaig, o una autobiografia d’uns anys determinats, però sens dubte és una necessitat de l’autor de compartir que gràcies a la vida i obra de Gaudí se li han obert coneixements i oportunitats que l’han transformat com a persona.

José Manuel Almuzara considera que a la vida de Gaudí hi va haver alegries, tristeses, victòries i derrotes, en tots els àmbits familiars, socials i professionals, però sempre davant de totes elles Gaudí va actuar amb amor i sacrifici.

A l’home arquitecte el defineix com un geni i pioner a aplicar les lleis de la natura a l’arquitectura. També com a precursor de la sostenibilitat, del reciclatge i defensor de l’amor al treball individual i en equip.

El llibre posa força èmfasi en el Gaudí cristià, recollint una frase que va dir: “La línia recta és de l’home, la corba pertany a Déu.” Almuzara està convençut que Gaudí es considerava un instrument i va posar els seus dons i la seva intel·ligència al servei de Déu i de les persones. La caritat, la misericòrdia i la humilitat, assegura, van ser les seves eines, juntament amb les pràctiques religioses per guanyar les batalles de la vida.

Un dels assistents a la presentació va recordar que de molt petit, s’havia educat en una de les tres escoles que Gaudí havia dissenyat a Barcelona i que totes elles estaven construïdes de manera que entrés la llum i el sol, tingués un pati ampli i una font d’aigua. Això demostra que el Gaudí arquitecte tenia en compte la necessitat que els infants fossin educats convivint amb la natura.

El llibre de José Manuel Almuzara és molt recomanable per a tothom i especialment per als que vulguin conèixer la part més mística i espiritual d’Antoni Gaudí i alguns dels secrets simbòlics que amaga la basílica de la Sagrada Família.

Quatre pinzellades d’Antoni Gaudí i Cornet

Va néixer el 25 de juny de 1852 a Reus i va morir el 10 de juny de 1926 a l’Antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona a causa d’haver estat atropellat per un tramvia; li faltaven només 15 dies per complir 74 anys. Gaudí es va traslladar a Barcelona l’any 1868 per estudiar arquitectura i es diu que va ser un estudiant molt irregular perquè era molt inquiet. De molt jove va simpatitzar amb el socialisme utòpic, però es va decantar per la fe cristiana. Fou el màxim representant del modernisme català i un dels arquitectes més revolucionaris de la història. El seu estil es caracteritza per la integració de formes orgàniques inspirades en la natura, en l’ús de geometries reglades i la tècnica del trencadís (mosaics fets amb fragments de ceràmica). Set de les seves obres han estat declarades patrimoni de la humanitat (Sagrada Família, Parc Güell, Colònia Güell, Casa Batlló, Casa Milà (La Pedrera), Casa Vicens).

Marta Rosés