CATALUNYA TINDRÀ L’AIGUA NECESSÀRIA EL 2050?

CATALUNYA TINDRÀ L’AIGUA NECESSÀRIA EL 2050?
Per aconseguir-ho cal un gran pacte de país i una inversió, als 25 anys vinents, de vint-i-dos mil milions d’euros

El passat dissabte 19 vam tenir l’oportunitat que Marc Oliva, president de la Comissió d’Economia Circular i Canvi Climàtic d’Enginyers Industrial de Catalunya ens presentes el document elaborat per l‘Observatori Intercol·legial de l’Aigua de Catalunya. Només el títol ja és una declaració d’intencions: Catalunya 2050. Bases per a la Transició Hídrica. 

Fa 25 anys Catalunya tenia 6 milions d’habitants avui són 8 milions i probablement seran 10 milions l’any 2050. Marc Oliva considera que s’han de tenir en compte els informes que se’n van coneixent alertant en què la regió mediterrània és una de les que es pot veure més afectada pel canvi climàtic, per tant, no cal preocupar-se però sí ocupar-se i això vol dir, per Marc Oliva, accelerar les polítiques d’adaptació.

El document presenta una anàlisi detallada de la situació actual i dels reptes que Catalunya ha d’afrontar cap a un nou model hídric més resilient i adaptable davant d’un futur on l’aigua continuarà sent un recurs escàs però indispensable.
Oliva ens va dir que l’augment de la temperatura i la variació en el comportament del clima global, porta a dues conseqüències de gran impacte en el cicle de l’aigua: major demanda a causa dels increments de temperatura i major escassetat. Fins i tot quan tinguem aigua, creu que en tindrem de l’ordre d’entre el 20% i el 40% menys de la mitjana històrica. Els fenòmens climàtics seran cada cop més freqüents i cada cop més forts. I no només això, sinó que es desconeix com es comportarà el clima a partir d’ara i, per tant, les sèries històriques deixen de ser fiables per prevenir el futur. Caldrà, prediu l’informe, adaptar la gestió del cicle de l’aigua a aquestes noves realitats i ser capaços de garantir l’accés just per a tothom.

Segons l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) la demanda d’aigua sobre el total de sectors és: d’un 19% ús urbà; un 9% ús industrial i 72% ús agrícola. Pel que fa a la demanda en litres d’aigua per habitant i dia: 215 ús urbà, 100 ús industrial i 782 ús agrícola. Per tant, el document ens diu  que és molt necessari fer un esforç per millorar l’eficiència de l’ús de l’aigua al sector agrícola per productivitat i competitivitat del sector. No per reduir el volum d’aigua utilitzada sinó per produir més aliments de forma més eficient. Segons l’informe, les mesures per millorar l’ús agrícola passen per: Modernització dels canals de reg, prioritzant el canal d’Urgell i regadius de Girona. Ampliar la superfície de reg 80.000 hectàrees. Implantació de tècniques de reg de precisió. Digitalització, tant de control com de mesura. Implantació de tarifes bionòmiques. Planificació de les campanyes de reg i priorització de productes eficients hídricament.

Per 2050 Catalunya ha de tenir 6 dessaladores com la del Prat de Llobregat.

Un altre punt fonamental per la transició hídrica són les dessaladores.  Actualment, es disposa d’una capacitat de dessalació de 80 hm³, distribuïts entre les plantes de la Tordera i el Prat. Per garantir el subministrament d’aigua de boca per a l’ús domèstic i urbà, el document considera que s’haurà de generar aigua dessalada almenys els 100 litres per persona i dia. Això equival, per 10 milions d’habitants aproximadament 360 hm³/any. És evident que caldrà un gran esforç inversor per passar dels 80 hm³/any actuals a 360 hm³/any. Per aconseguir-ho, caldrà disposar de 6 dessaladores com la del Prat.
Aquest informe/estudi, segons els autors, entre ells Marc Oliva,  són un conjunt de propostes tècniques, una ruta d’actuacions obertes al debat amb tots els interessats que volen donar una solució estructural a la garantia de l’aigua a Catalunya en les pròximes dècades. Els autors reclamen un pacte de país que es concreti en una llei de transició hídrica. L’objectiu, insisteixen , és garantir als 10 M d’habitants que probablement hi haurà ‘any 2050, la satisfacció d’una demanda d’aigua de 4.782 hm³ per tots els usos, mantenint els requisits ambientals de rius i masses d’aigua. Les inversions necessàries per arribar-hi s’estimen en 21.960 milions de euros durant aquests 25 anys vinents amb recursos públics i privats.

Marta Rosés
Pels interessats, recomano llegir l’estudi complet aquí